Declaració de les activitats professionals, laborals o empresarials que exerceix un diputat, els càrrecs públics que ocupa i el detall del seu patrimoni que té el deure de presentar per a accedir a la plena condició de diputat. [...]
Situació de poder i deure concrets que vincula persones determinades, de tal manera que una d'elles pot exigir a l'altra una conducta determinada que aquesta ha d'observar i al compliment de la qual pot ser obligada. [...]
Acte jurídic de l'Administració pública que, d'acord amb el principi de bona fe i de confiança legítima, implica un deure de comportament que no pot contradir aquest acte i l'acceptació de les conseqüències jurídiques que se'n desprenen. [...]
Procediment alternatiu al procediment administratiu d'expropiació forçosa que una administració pública inicia d'ofici o a instància de part en cas que un propietari incompleixi el deure d'edificació o de rehabilitació, amb la finalitat d'exercir la facultat d'edificació. [...]
Conjunt d'anotacions comptables realitzades al final d'un exercici i destinades a igualar el deure i l'haver de cada compte, a redactar el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys, i a determinar el resultat d'una empresa. [...]
Conjunt d'anotacions comptables fetes al final d'un exercici i destinades a igualar el deure i l'haver de cada compte, a redactar el balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys, i a determinar el resultat d'una empresa. [...]
Prestació pecuniària exigida per una administració pública a una persona o un organisme que duu a terme el supòsit de fet que la llei vincula al deure de contribuir, per a obtenir els ingressos necessaris per al sosteniment de les despeses públiques. [...]
v tr 1 haver de, deure ant reg. Hoy debe venir aquí, avui ha de venir aquí. 2 deure. Aún me debe el dinero que le presté, encara em deu els diners que li vaig deixar. Te debo la vida, et dec la vida. 3 deber de [probabilidad] deure. Debe de ser muy feliz, deu ésser molt feliç. 4 quien debe y paga [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
alliberar dispensar absoldre, eximir d'una pena, d'un deure, d'una obligació, d'una responsabilitat. llicenciar, eximir algú del servei que prestava, esp. del servei militar. exemptar exonerar deslligar(d'una promesa, d'un jurament) fer franc afranquir graciar quitar, eximir d'una obligació [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
absolut terminant rotund clar net precís imperatiu. Un deure imperatiu. imperiós explícit inapel·lable incondicional sense reserves Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
